diumenge, 18 de desembre del 2011

El poder de los sueños... (andwewellsee)



Aquí us deixo un vídeo creat per un amic que va decidir agafar els moments més significatius de diferents pel·lícules en relació amb perseguir els somnis! És realment estimulant i profund, només heu de disposar de quatre minuts per adonar-vos (aquells que no ho hàgiu fet ja) que tot allò que desitgeu ho podeu arribar a aconseguir, sense deixar que ningú posi barreres entre els somnis i vosaltres!


Salut, Maria.

NADAL!

S’aproximen les festes de Nadal, una època que des dels més petits fins els més grans desitgen amb una il·lusió curiosa, diferent. Alguns per tradició, altres per curiositat, altres per les simples vacances que aquestes celebracions comporten, però tots esperem el nadal amb un somriure a la boca (independentment del motiu). Aquesta és la màgia d’una de les tradicions més antigues de la història de la humanitat: el fet que provoqui somriures a tothom!

Aquell olor diferent que tenen els carrers a l’hivern, l’ambient acollidor de les ciutats amb les llums típiques de nadal, la sensació de tranquil·litat i calma que aquest transmet, els sopars familiars amb trobades esperades, els torrons, les neules, el cava, els moments que passes amb la família més propera per decorar la casa o muntar l’arbre... Infinites són les causes per les que espero una època com aquesta.

Voldria desitjar-vos a tots aquells que llegiu això un molt bon nadal! Descanseu, gaudiu, i sobretot sigueu positius, deixant enrere tots els errors i els mals records de l’any amb l’esperança que el que s’inicia d’aquí pocs dies serà molt millor que tots els que hem viscut fins ara!


Petons, Maria.

Nervis, angoixa, fracàs… Podem aprendre d’ells!



M’agradaria parlar-te d’aquests sentiments, estimat lector. De ben segur que t’has trobat algun cop davant una situació que et provoca angoixa i nervis, que et fa por, que creus que no podràs dur-la a terme com a tu t’agradaria i que, conseqüentment, tot això et portarà al fracàs. I ara et pregunto: que hi ha de dolent en fracassar? Aquesta és una pregunta que (almenys a mi) costa molt d’interioritzar. 

Sovint les persones tractem d’evitar aquestes situacions, ja que són contràries al fet de ser feliços o d’adquirir el ben estar. Però és realment certa aquesta afirmació? Jo considero que no.

Podem trobar un munt de persones al món, totes elles diferents: unes es caracteritzaran per ser optimistes, altres per ser pessimistes. Unes busquen la felicitat caminant per un terre amb pedres grans que fan que s’entrebanquin, uns altres tenen la sort que les pedres siguin més petites. Uns són rossos, altres morenos,... I així podria continuar definint un munt de diversitats sense arribar mai a port. Però d’una cosa estic segura: tots sentim, algun cop, la por a flor de pell. 

Aleshores, si aquest és un sentiment tan comú entre els éssers humans, per què evitar-lo? No seria més fàcil intentar aprendre d’ell per fer-nos més forts a través de l’experiència? Sembla fàcil de dir i molt difícil de dur a terme, però com tots sabem, evitar els nervis i la por al fracàs és gairebé impossible.
Només vull donar-te un consell, que tu pots agafar i fer-lo teu o deixar que aquest marxi: pensa que ningú que realment valgui la pena riurà de tu en una situació que et provoqui angoixa, tots som humans, tots som, en aquest cas, iguals.

Així que endavant, sense por, no ets l’únic, no estàs sol!

Aprendre amb cançons és més divertit!

Fa anys, quan feia P5, vaig tenir un professor a classe que va deixar empremta en el meu cor. Mostrava interès per tots els alumnes de manera especial i curiosa. Cada matí, aconseguia saber, a través d'una única mirada, quin nen necessitava un petó a la galta, qui tenia ganes de gresca o qui demanava una abraçada sense expressar-ho verbalment.

Et parlo de l'Hilari, un mestre entregat, un bon mestre. És difícil enrecordar-te de fets tan passats, però quan algú, alguna cosa o algun fet troben un lloc a dins del teu cor i decideixen quedar- s’hi, ho fan també a la teva ment.
L’Hilari era un home decidit, simpàtic, comprensiu, tranquil, i amb un gran do a l’hora de tractar amb infants; tots ens l’estimàvem! Era realment creatiu, i potser per tots aquests motius va acabar creant una sèrie educativa de dibuixos animats que va tenir molt d’èxit, aconseguint amb aquesta que una gran quantitat de nens aprenguessin un munt de coses, i aquest és un fet realment admirable, així com també ho és ell. 

Aquí us deixo la cançó prèvia a l’inici dels capítols, és un honor per a mi haver-lo tingut com a mestre, i sobretot veure com els seus esforços han servit d’alguna cosa!


Salut, Maria.

Història de l'educació en 10 minuts

Mestres o futurs mestres: com fer que aprenguin realment!

"Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo."
Benjamin Franklin

dissabte, 17 de desembre del 2011

Diàleg amb Rousseau, a l'estil "Elogi de la feblesa"


  • -      Bona nit Rousseau!

    -   Qui és que té la arrogància d’aclamar-me a altes hores de la nit?

    -   Sóc la Maria del segle XXI, a cas considera vostè que hi ha una hora determinada per dialogar i reflexionar sobre temes que, sota el meu punt de vista, preocupen la societat (o almenys així hauria de ser), com és ara el terme educació, una paraula que, sens dubte, pot desembocar en la pura i real felicitat?

    -   Haver començat per aquí, estimada Maria. Tens raó, i suposo que voldràs aconseguir alguna cosa amb aquesta trobada, tindràs algun objectiu.. Així som els éssers humans, almenys un cop ens socialitzem.

    -   Doncs sí, darrera d’aquesta conversació s’amaga una pretensió; m’agradaria que reflexionéssim junts, sobre la pedagogia i tot allò relacionat amb l’educació. Sóc estudiant d’Educació Primària a la facultat Blanquera, i el meu únic objectiu és arribar a ser una bona mestra, visualitzant l’adjectiu des de totes les seves perspectives. A cas és aquest un interès que consideres negatiu? I quina millor manera per adquirir més coneixements que establir un amè diàleg amb tu?

    -   (Minuts reflexius per part de Rousseau). Em sorprens Maria, i això m’agrada! Tirem endavant doncs, aquesta conversa.

    Vam passar al voltat de dues hores conversant sobre els constants rebutjos que rebia per part  d’alguns que havien sentit parlar dels seus pensaments, de les seves reflexions, així com també vaig tenir l’honor d’escoltar paraules i frases cultes que deixaven entreveure la seva saviesa. Allò que primer em va explicar va ser el seu interès per reformar totalment la societat i el seu pensament.

    -    Així doncs, Rousseau, a través de la teva obra titulada Emili o De l’educació, pretens canviar la mentalitat de la població que t’envolta (mostrant la teva postura contrària a l’opressió i degeneració amb que la societat sotmet als individus en la complexa evolució i transformació), defensant que l’home és bo per naturalesa i que és la societat que el perverteix?

    -   Exacte. A través de cinc llibres, dividits segons les etapes per les que passa l’infant durant la seva evolució, he volgut destacar punts que considero molt importants pedagògicament parlant: quan l’infant no ha assolit encara els cinc anys, és imprescindible basar la seva educació en les sensacions i l’experiència sense permetre que res del seu entorn el limiti ni li posi traves en el seu camí.

    -   En serien un exemple el proteccionisme patern o la persuasió que produeix el caprici?

    -   Així és. A més, un cop l’infant ha arribat a l’edat dels dotze anys, considero que ha d’haver adquirit una formació integral a través del desenvolupament dels sentits i tot el que aquests comporten (habilitats motrius, llenguatge, etc.), tenint en compte també que se’ls hi ha de donar llibertat i diversió a l’hora de que avancin en la seva formació, tant física com psíquica.

    -   En aquest segon llibre, Rousseau, fas esment de reflexions amb les quals estic molt d’acord, tenint en compte que m’agradaria basar-me en aquestes el dia que arribi a exercir de mestra. Trobo molt positiu el fet d’orientar i guiar el nen, sense necessitat de donar simples ordres o obligacions, ja que penso que el bon mestre o educador és aquell que es preocupa pel desenvolupament integral i sa de l’individu, i crec que aquesta és una molt bona opció per aconseguir-ho!

    -   Així és Maria! Em satisfà que hi hagi gent com tu que pensi d’aquesta manera. Fins aquí he pogut donar-te informació més centrada en l’àmbit en el que tu vols exercir; la primària.

    -   També m’agradaria, si no és molèstia, que em parlessis d’etapes en les quals jo no interactuaré amb els nens, perquè no només m’interessa o em preocupa la formació de l’individu en l’etapa que jo estic estudiant, sinó que tinc predilecció per l’ésser humà, per la seva felicitat, i penso que a través d’un estudi de l’educació podem arribar a assolir un grau molt alt de felicitat, perquè la felicitat, pensin el que pensin, ve necessitada del saber.

    -   Interessant.. Doncs no seré jo qui posi barreres al teu propi saber. Continuem. Un cop adquirits certs aprenentatges i fins els quinze anys, és important despertar la curiositat del noi dirigida a coneixements més complexes i intel·lectuals, com ara l’astronomia, la física, els oficis.. a través d’experiències empíriques i útils per a ell.

    -   A més, és important en aquesta etapa, que el noi aprengui a reflexionar en profunditat sobre tots els aprenentatges, o almenys així ho considero jo.

    -   Exactament. És molt important aquest punt que acabes de destacar. En els últims dos llibres continuo en reflexió sobre l’educació més adient per al noi, des d’una perspectiva més emocional, promovent valors com l’amistat, la pietat, etc., però partint sempre de l’experiència, així com també hem de tractar l’educació sexual, un punt molt important a tenir en compte.

    -   Considero potser, Rousseau, que aquí i ara t’estàs contradient. No creus que la societat corroeix l’home? Així doncs, seria innecessari parlar de temes relacionats amb aquesta.

    La conversa va continuar durant una llarga estona més, de la qual vam extreure’n moltes conclusions. És evident que Rousseau és un exemple a seguir per molts professors o persones interessades en l’educació avui dia, sabent que h tingut molta acceptació social i educativa, produint això que avui dia sigui un dels punts de referència de moltes persones (m’incloc) i dels sistemes educatius actuals en el tractament pedagògic de l’ensenyament que s’imparteix als centres escolars.