Diàleg amb Rousseau, a l'estil "Elogi de la feblesa"

• 
  
  
  -      Bona nit Rousseau!
  
  
  -   Qui és que té la arrogància d’aclamar-me a altes hores de la nit?
  
  
  -   Sóc la Maria del segle XXI, a cas considera vostè que hi ha una hora determinada per dialogar i reflexionar sobre temes que, sota el meu punt de vista, preocupen la societat (o almenys així hauria de ser), com és ara el terme educació, una paraula que, sens dubte, pot desembocar en la pura i real felicitat?
  
  
  -   Haver començat per aquí, estimada Maria. Tens raó, i suposo que voldràs aconseguir alguna cosa amb aquesta trobada, tindràs algun objectiu.. Així som els éssers humans, almenys un cop ens socialitzem.
  
  
  -   Doncs sí, darrera d’aquesta conversació s’amaga una pretensió; m’agradaria que reflexionéssim junts, sobre la pedagogia i tot allò relacionat amb l’educació. Sóc estudiant d’Educació Primària a la facultat Blanquera, i el meu únic objectiu és arribar a ser una bona mestra, visualitzant l’adjectiu des de totes les seves perspectives. A cas és aquest un interès que consideres negatiu? I quina millor manera per adquirir més coneixements que establir un amè diàleg amb tu?
  
  
  -   (Minuts reflexius per part de Rousseau). Em sorprens Maria, i això m’agrada! Tirem endavant doncs, aquesta conversa.
  
  
  Vam passar al voltat de dues hores conversant sobre els constants rebutjos que rebia per part  d’alguns que havien sentit parlar dels seus pensaments, de les seves reflexions, així com també vaig tenir l’honor d’escoltar paraules i frases cultes que deixaven entreveure la seva saviesa. Allò que primer em va explicar va ser el seu interès per reformar totalment la societat i el seu pensament.
  
  
  -    Així doncs, Rousseau, a través de la teva obra titulada Emili o De l’educació, pretens canviar la mentalitat de la població que t’envolta (mostrant la teva postura contrària a l’opressió i degeneració amb que la societat sotmet als individus en la complexa evolució i transformació), defensant que l’home és bo per naturalesa i que és la societat que el perverteix?
  
  
  -   Exacte. A través de cinc llibres, dividits segons les etapes per les que passa l’infant durant la seva evolució, he volgut destacar punts que considero molt importants pedagògicament parlant: quan l’infant no ha assolit encara els cinc anys, és imprescindible basar la seva educació en les sensacions i l’experiència sense permetre que res del seu entorn el limiti ni li posi traves en el seu camí.
  
  
  -   En serien un exemple el proteccionisme patern o la persuasió que produeix el caprici?
  
  
  -   Així és. A més, un cop l’infant ha arribat a l’edat dels dotze anys, considero que ha d’haver adquirit una formació integral a través del desenvolupament dels sentits i tot el que aquests comporten (habilitats motrius, llenguatge, etc.), tenint en compte també que se’ls hi ha de donar llibertat i diversió a l’hora de que avancin en la seva formació, tant física com psíquica.
  
  
  -   En aquest segon llibre, Rousseau, fas esment de reflexions amb les quals estic molt d’acord, tenint en compte que m’agradaria basar-me en aquestes el dia que arribi a exercir de mestra. Trobo molt positiu el fet d’orientar i guiar el nen, sense necessitat de donar simples ordres o obligacions, ja que penso que el bon mestre o educador és aquell que es preocupa pel desenvolupament integral i sa de l’individu, i crec que aquesta és una molt bona opció per aconseguir-ho!
  
  
  -   Així és Maria! Em satisfà que hi hagi gent com tu que pensi d’aquesta manera. Fins aquí he pogut donar-te informació més centrada en l’àmbit en el que tu vols exercir; la primària.
  
  
  -   També m’agradaria, si no és molèstia, que em parlessis d’etapes en les quals jo no interactuaré amb els nens, perquè no només m’interessa o em preocupa la formació de l’individu en l’etapa que jo estic estudiant, sinó que tinc predilecció per l’ésser humà, per la seva felicitat, i penso que a través d’un estudi de l’educació podem arribar a assolir un grau molt alt de felicitat, perquè la felicitat, pensin el que pensin, ve necessitada del saber.
  
  
  -   Interessant.. Doncs no seré jo qui posi barreres al teu propi saber. Continuem. Un cop adquirits certs aprenentatges i fins els quinze anys, és important despertar la curiositat del noi dirigida a coneixements més complexes i intel·lectuals, com ara l’astronomia, la física, els oficis.. a través d’experiències empíriques i útils per a ell.
  
  
  -   A més, és important en aquesta etapa, que el noi aprengui a reflexionar en profunditat sobre tots els aprenentatges, o almenys així ho considero jo.
  
  
  -   Exactament. És molt important aquest punt que acabes de destacar. En els últims dos llibres continuo en reflexió sobre l’educació més adient per al noi, des d’una perspectiva més emocional, promovent valors com l’amistat, la pietat, etc., però partint sempre de l’experiència, així com també hem de tractar l’educació sexual, un punt molt important a tenir en compte.
  
  
  -   Considero potser, Rousseau, que aquí i ara t’estàs contradient. No creus que la societat corroeix l’home? Així doncs, seria innecessari parlar de temes relacionats amb aquesta.
  
  
  La conversa va continuar durant una llarga estona més, de la qual vam extreure’n moltes conclusions. És evident que Rousseau és un exemple a seguir per molts professors o persones interessades en l’educació avui dia, sabent que h tingut molta acceptació social i educativa, produint això que avui dia sigui un dels punts de referència de moltes persones (m’incloc) i dels sistemes educatius actuals en el tractament pedagògic de l’ensenyament que s’imparteix als centres escolars.