Haurem de potenciar la creativitat dels nostres alumnes!

Bona nit nois i noies. Avui m’agradaria parlar sobre un terme que considero molt important i que crec que hauríem de potenciar en tots els nens i nenes, tant a l’escola com fora d’aquesta: parlo de la creativitat!

Els infants neixen amb una capacitat increïble per imaginar, crear, imitar... Senten coses potser imperceptibles per els adults, i això és degut al fet que l’ésser humà, segons el meu punt de vista, guanya moltes coses al llarg de la vida, però també en perd moltes altres (potser més importants). Amb el pas del temps, perdem aquella bondat innata que posseïm, aquell sentir a flor de pell de totes les cosetes petites que passen pel nostre voltant, just pel nostre costat, perdem la capacitat d’ensorrar els nostres problemes a través de la construcció d’un simple castell de sorra, perdem també la capacitat de relacionar-nos sense la necessitat de prejutjar. Són tants aspectes positius els que perdem amb el transcurs de les agulles del rellotge... Per aquest motiu avui vull fer referència a un d’aquests.

Com a futura mestra, crec que a les aules s’ha de potenciar el dibuix, el cant, el ball, la imaginació, de la mateixa manera que es dóna importància a les matemàtiques, a les llengües, a les ciències. Per què la societat està tant centrada en matar la creativitat dels nens? Per què amb el pas del temps els nens deixen de cantar a l’aula? Per què deixen de decorar-la? És evident que arribar a viure de la dansa, del cant o de l’art de dibuixar o pintar és molt més complicat que no pas mantenir-te a tu i la teva família d’oficis relacionats amb les llengües, la ciència, etc., però no és pas impossible! Hauríem de tenir més fe en els nens i, conseqüentment, tenir també més fe en l’ésser humà.

Increïble la veu d’aquesta nena de tan sols deu anys! Si ningú l’hagués motivat a tirar endavant amb el seu somni, ara mateix aquest vídeo no seria al nostre abast :

Salut, Maria.

Nois, noies.. Ens hem de posar les piles.. o no!

Els alumnes ens demanen més comprensió i, sense la necessitat de parlar, ens transmeten el missatge següent:

Potser jo no hi estic massa d’acord, penso que hauria d’haver un equilibri entre l’educació a través de l’ús tecnològic i l’educació i aprenentatge a partir de llibres, fitxes, etc. És bo per als alumnes aprendre a utilitzar les noves tecnologies però, fins a quin punt? Si només en fessin ús d’aquestes, on quedaríem els professors? Perdrien els nens i nenes la capacitat de relacionar-se, d’expressar-se i de comunicar-se sense la necessitat d’utilitzar una pantalla? Reflexionem!

Diumenges..

Diumenges que per a mi suposen potser sentiments, experiències molts diferents a les dels altres, encara que estic segura que hi ha un pensament en el que tothom hi coincideix: demà dilluns! s'acaba el cap de setmana i comença altre cop la rutina.. o no.

He estat varis dies centrant-me en temes directament relacionats amb l'educació, però crec convenient parlar també de coses, situacions, actes, que provoquen alguna cosa dins de mi i, segurament, dins de moltes persones!

Us heu preguntat mai sobre el sentit de la vida? Heu reflexionat sobre tot allò que us succeeix i us heu qüestionat la manera en com afronteu les situacions a les quals interveniu? Segur que sí. He passat masses estones prenent cafès amb mi mateixa, preguntant-me coses realment rares, he experimentat (com a ésser humà que sóc) moltes vivències que han fet aflorar milers de sentiments, tots ells diferents i ben diferenciats. He après que a la vida no tot és bufar i fer ampolles; he après que potser aquell amic que és dur i molt crític amb tu en moments que potser no desitges que ho siguin és l’amic que es trobarà sempre al teu costat, potser aquell que més t’estima i t’admira, aquell que més vol la felicitat per a tu; he après, amb el pas del temps, a prioritzar segons quines coses i a deixar enrere moltes altres; he après que no sóc la única que ho passa malament, que viu experiències realment dures i, conseqüentment, he après que som éssers humans amb unes capacitats increïbles que potser encara desconeixem, així com també he arribat a la conclusió que la vida ens serà més fàcil si mostrem humilitat, si ens envoltem de persones que realment valen la pena, que tenen uns valors imprescindibles per a ells molt semblants als teus, i que hem de saber allunyar-nos de qualsevol enveja, de qualsevol mala mirada. Però sobretot dir-vos que no estem sols, que la vida és un camí que hem de recórrer, malgrat totes les situacions costoses, tristes i dures que se’ns presentin, i que si la vius envoltat o envoltada de més persones que t’estimen i et valoren pel que ets realment i no pas per allò que aparentes ser, potser aquest camí se’t fa més divertit, fàcil i amè!

Espero que tota persona que llegeixi això s’adoni, si no ho ha fet ja, que no estem pas sols a la vida, que qualsevol situació es pot superar, i que encara que sapiguem que la vida no és precisament com ens la pinten a les pel·lícules, a les nostres mans està l’oportunitat que aquesta s’assembli més o menys a la realitat irreal en la que vivim.

Retornant a l’explicació dels diumenges, m’agradaria dir que per a mi estan dotats d’un cert ambient familiar (no entendreu aquesta frase si no us dic que per a mi la família és el més important que hi ha a la meva vida), així com també estan dotats de certa inquietud, desconcert, angoixa però alhora de misteri, d’esperança, d’alegria i de gratitud...

Per últim, gràcies a totes aquelles persones que han passat per la meva vida i han deixat empremta en mi, en el meu cor, i gràcies també a totes aquelles que encara estan per arribar.

Als de classe: us desitjo un bon diumenge. Ànims nois i noies, que malgrat tots els treballs que tenim i tot l’estrès que això ens està suposant, som conscients que tot això ens està servint molt per a formar-nos com a futurs mestres i per adonar-nos que a la vida les coses es superen amb esforç i dedicació!

Petons, Maria.

L’educació no només està a mans de l’Escola

Per tal que els infants rebin una bona educació hem de tenir en compte que tant pares, mestres, educadors, i la societat a la que es troba i envolta a aquests han d’estar units. Aquesta és, sota el meu punt de vista, la clau per assolir una educació integral de qualsevol menor d’edat.

Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada i conegut per les seves sentències exemplars, tracta “d’obrir els ulls” a la població, a través d’una conferència de caràcter graciós però alhora seriós i formatiu.

Es tracta d’un jutge diferent a molts altres; per la seva manera de concebre els infants, els éssers menors d’edat, però sobretot destaca per la perfecta aplicació de les seves condemnes, ja que aquestes tenen sentit, tenen relació directa amb les infraccions que han comès alguns nois i noies menors d’edat.

Considero que ens trobem davant un home amb les idees clares, amb una gran experiència a l’hora de tractar amb les persones. Cal destacar que té una gran capacitat per fer reflexionar a tota persona que sigui testimoni de les seves conferències.

M’agradaria destacar algunes de les seves sentències:

·        Una condemna a 100 hores de classes d'informàtica a un jove que havia craquejat diverses empreses granadines provocant-ne danys per 2000 €..

·        100 hores de servei a la comunitat patrullant amb a un policia local per haver conduït temeràriament i sense permís.

·        50 hores dibuixant un còmic de 15 pàgines, en el que explica la causa per la que el condemnaren.

·        Visites a la planta de traumatologia de Granada per conduir un ciclomotor sense assegurança.

·        Condemna a un alumne a treure’s el graduat escolar

És imprescindible visualitzar aquest vídeo; us el recomano! Dóna molts consells (a través de crítiques al sistema educatiu actual) que ens poden servir en un futur a tots aquells que volem arribar a exercir la professió de mestres.

Salut!

Setmana SAE

Bona tarda nois i noies! M’agradaria compartir la meva experiència durant una setmana especial anomenada “Setmana SAE” amb vosaltres. Primerament dir-vos que han estat uns dies molt interessants, divertits i sobretot formatius per a mi.

La setmana va començar amb una conferència tipus “taula rodona”, on tres antics estudiants de magisteri a  Blanquerna ens van explicar la seva experiència un cop acabada la carrera. Em va semblar una gran oportunitat per als alumnes de primer curs, ja que gràcies a ells vaig poder fer-me una mica més a la idea de cóm serà la meva professió en un futur proper. Tots tres havien trobat ja alguna sortida professional (ja siguin substitucions o càrrecs fixes), i això em va donar esperança davant la meva inquietud constant sobre allò que ens espera un cop hàgim sortit de la facultat.

Dimarts a la tarda, vaig visitar l’escola Estel Guinardó amb tots els companys de seminari, on vam poder veure durant una hora les instal·lacions, la distribució acadèmica, l’estil educatiu utilitzat per professors i pares –cal destacar que l’AMPA i el professorat treballen en unió total -, i la visualització d’un Powepoint exposat per tal que entenguéssim millor la dinàmica i els objectius de l’escola.

Dimecres i dijous vaig realitzar les activitats potser més gratificants per mi. Consistia a anar a visitar una escola que ja se’ns era donada i, amb l’ajuda i col·laboració d’un padrí de tercer curs en el grau d’Educació Primària, viure l’experiència d’ésser mestre durant dos dies. Vaig assistir a l’Escola Lola Anglada (Tiana), una escola pública oberta des del març passat que es caracteritza per ser una escola verda, amb una sola línia per curs, on es treballen molt els valors i es dedica especial atenció a cadascun dels nens i nenes, valorant-los com a éssers únics amb capacitats per aprendre i tirar endavant.

Va ser una experiència realment enriquidora, que et respon a la pregunta bàsica que tot futur mestre es fa en algun moment: REALMENT VULL SER MESTRE/A? La meva resposta és clara: SÍ!!!

Em va sorprendre el fet que a gairebé tots els cursos les taules estaven disposades de manera especial: hi havia quatre taules grans on els nens i nenes seien mirant-se entre ells (en comptes de mirar cap a la pissarra), cada racó de la classe estava decorat (sempre amb alguna finalitat educativa), i hi havia pissarres digitals des de primer de primària! És increïble la capacitat que tenen els nens d’adaptar-se al món que els envolta, utilitzant gairebé a la perfecció aquestes pissarres (quan el primer cop que jo he tocat una pissarra ha sigut aquest any –fa dos mesos...-). Es tracta d’un grup dinàmic, on l’ordre és important, però el silenci i la disciplina no eren pas exagerades ni excessives (més bé tot el contrari), algo positiu sota el meu punt de vista.

Vaig agafar molt de carinyo a tots els alumnes amb els que vaig estar, vam riure, vam aprendre junts i vaig tenir l’oportunitat d’observar, que personalment penso que l’observació és un terme molt important a l’hora de realitzar aquesta professió.

Aquí us deixo unes fotos que demostren el que he dit abans:

Finalment, divendres vam presenciar una conferència sobre situacions que encara no m’havia plantejat; es tractava, pel que m’han comentat, d’un discurs sobre la manera de gestionar, dirigir i liderar en l’àmbit educatiu. Discurs interessant però no massa adequat pel curs en què ens trobem!



Una petita explicació de per què vull ser mestra...

Ser mestre provablement no és una feina amb molt de prestigi, fama o que t’aporti molts diners (valors que avui dia estan molt presents en la societat i que gairebé tothom vol adquirir), però potser precisament per això jo he acabat escollint estudiar per arribar a formar-me en l’àmbit educatiu i “viure” d’aquesta professió.

Em dic Maria Garcia Mengual, tinc divuit anys i em considero una noia diferent. Tot ésser humà ha de creure que és diferent al altres, que té capacitats de sobres per aconseguir tot allò que desitgi, però sempre actuant amb una certa humilitat davant la vida. És per això que penso que qualsevol persona que vulgui arribar a educar de la millor manera possible, ha de digerir aquests dos conceptes tant com pugui i ser conscient que allò més important que es trobarà al llarg de la seva professió seran “vides”, nens i nenes que tenen un llarg trajecte per davant i que nosaltres suposarem un exemple per a ells (ja sigui positiu o negatiu), fet que és imprescindible recordar sempre.

Aquí us deixo una imatge dels nens i nenes amb els que vaig passar dos dies especials, únics i molt formatius. Es tracta de la classe de 1er de primària de l’escola Lola Anglada, on vaig estar dos dies de pràctiques amb motiu de la setmana especial on hem realitzat activitats relacionades amb allò que estem estudiant, es tracta de la SAE, que explicaré amb més detall més endavant!

Una mica tard... Però sempre s'és a temps!

Hola a tots i a totes! Amb motiu de l'assignatura TIC, tots els alumnes de primer curs en el grau d'Educació Primària hem hagut de crear el nostre propi bloc. Personalment, penso que es tracta d'una oportunitat per conèixer més i millor com funciona la tecnologia actual i que gràcies a aquesta creació, tots els alumnes tindrem el privilegi de poder expressar els nostres pensaments i opinions respecte a temes que considerem importants.

A més, els coneixements que anem adquirint al llarg del curs i de les classes impartides, ens serviran en un futur per adaptar-nos a una realitat cada vegada més evident: amb el pas del temps, els alumnes han anat adquirint cada vegada amb més rapidesa coneixements sobre les noves tecnologies (aquesta afirmació es deixa entreveure en el fet que nens de tan sols sis anys ja saben, avui dia, utilitzar una pissarra digital interactiva gairebé a la perfecció, controlen i utilitzen degudament les rets socials, les webs on trobar informació que els serveixi per a les necessitats diàries i els proporcioni informació -tant quotidiana com de l'antiguitat-, etc., sense oblidar que tant els mestres com les famílies hem de saber encaminar els nostres fills o alumnes a una bona i correcta utilització d'aquestes).

Hem d'ésser conscients que amb el pas del temps, aquests alumnes coneixen cada cop més el món virtual, mostren un gran interès per aquest, i tot això "obliga" els futurs mestres a estar constantment informats sobre què és allò que prefereixen els seus nens a l'aula, provocant, aquesta situació, que s'escaigui una assignatura dedicada únicament a l'adquisició d'aquest tipus de coneixement, d'aquesta via alternativa d'aprenentatge, així com també hem d'acceptar la situació educativa actual, adaptar-nos als canvis i treure'n profit de tot allò que puguem per aplicar-ho després a l’aula.

Aquí us adjunto un petit vídeo que vaig gravar intentant ajudar als alumnes a resoldre problemes de càlcul a l'Escola Lola Anglada, on nens i nenes de tan sols cinc o sis anys ja sabien utilitzar aquesta pissarra digital interactiva (quan nosaltres -alumnes de primer curs a Blanquerna- vam aprendre com funcionava fa poc més d'un mes i mig).

Es tracta d'un vídeo que vaig gravar a l'Escola on vaig estar dos dies de pràctiques, una experiència realment gratificant i formativa!