Diumenges..

Diumenges que per a mi suposen potser sentiments, experiències molts diferents a les dels altres, encara que estic segura que hi ha un pensament en el que tothom hi coincideix: demà dilluns! s'acaba el cap de setmana i comença altre cop la rutina.. o no.

He estat varis dies centrant-me en temes directament relacionats amb l'educació, però crec convenient parlar també de coses, situacions, actes, que provoquen alguna cosa dins de mi i, segurament, dins de moltes persones!

Us heu preguntat mai sobre el sentit de la vida? Heu reflexionat sobre tot allò que us succeeix i us heu qüestionat la manera en com afronteu les situacions a les quals interveniu? Segur que sí. He passat masses estones prenent cafès amb mi mateixa, preguntant-me coses realment rares, he experimentat (com a ésser humà que sóc) moltes vivències que han fet aflorar milers de sentiments, tots ells diferents i ben diferenciats. He après que a la vida no tot és bufar i fer ampolles; he après que potser aquell amic que és dur i molt crític amb tu en moments que potser no desitges que ho siguin és l’amic que es trobarà sempre al teu costat, potser aquell que més t’estima i t’admira, aquell que més vol la felicitat per a tu; he après, amb el pas del temps, a prioritzar segons quines coses i a deixar enrere moltes altres; he après que no sóc la única que ho passa malament, que viu experiències realment dures i, conseqüentment, he après que som éssers humans amb unes capacitats increïbles que potser encara desconeixem, així com també he arribat a la conclusió que la vida ens serà més fàcil si mostrem humilitat, si ens envoltem de persones que realment valen la pena, que tenen uns valors imprescindibles per a ells molt semblants als teus, i que hem de saber allunyar-nos de qualsevol enveja, de qualsevol mala mirada. Però sobretot dir-vos que no estem sols, que la vida és un camí que hem de recórrer, malgrat totes les situacions costoses, tristes i dures que se’ns presentin, i que si la vius envoltat o envoltada de més persones que t’estimen i et valoren pel que ets realment i no pas per allò que aparentes ser, potser aquest camí se’t fa més divertit, fàcil i amè!

Espero que tota persona que llegeixi això s’adoni, si no ho ha fet ja, que no estem pas sols a la vida, que qualsevol situació es pot superar, i que encara que sapiguem que la vida no és precisament com ens la pinten a les pel·lícules, a les nostres mans està l’oportunitat que aquesta s’assembli més o menys a la realitat irreal en la que vivim.

Retornant a l’explicació dels diumenges, m’agradaria dir que per a mi estan dotats d’un cert ambient familiar (no entendreu aquesta frase si no us dic que per a mi la família és el més important que hi ha a la meva vida), així com també estan dotats de certa inquietud, desconcert, angoixa però alhora de misteri, d’esperança, d’alegria i de gratitud...

Per últim, gràcies a totes aquelles persones que han passat per la meva vida i han deixat empremta en mi, en el meu cor, i gràcies també a totes aquelles que encara estan per arribar.

Als de classe: us desitjo un bon diumenge. Ànims nois i noies, que malgrat tots els treballs que tenim i tot l’estrès que això ens està suposant, som conscients que tot això ens està servint molt per a formar-nos com a futurs mestres i per adonar-nos que a la vida les coses es superen amb esforç i dedicació!

Petons, Maria.