Ser mestre provablement no és una feina amb molt de prestigi, fama o que t’aporti molts diners (valors que avui dia estan molt presents en la societat i que gairebé tothom vol adquirir), però potser precisament per això jo he acabat escollint estudiar per arribar a formar-me en l’àmbit educatiu i “viure” d’aquesta professió.
Em dic Maria Garcia Mengual, tinc divuit anys i em considero una noia diferent. Tot ésser humà ha de creure que és diferent al altres, que té capacitats de sobres per aconseguir tot allò que desitgi, però sempre actuant amb una certa humilitat davant la vida. És per això que penso que qualsevol persona que vulgui arribar a educar de la millor manera possible, ha de digerir aquests dos conceptes tant com pugui i ser conscient que allò més important que es trobarà al llarg de la seva professió seran “vides”, nens i nenes que tenen un llarg trajecte per davant i que nosaltres suposarem un exemple per a ells (ja sigui positiu o negatiu), fet que és imprescindible recordar sempre.
Aquí us deixo una imatge dels nens i nenes amb els que vaig passar dos dies especials, únics i molt formatius. Es tracta de la classe de 1er de primària de l’escola Lola Anglada, on vaig estar dos dies de pràctiques amb motiu de la setmana especial on hem realitzat activitats relacionades amb allò que estem estudiant, es tracta de la SAE, que explicaré amb més detall més endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada