Setmana SAE

Bona tarda nois i noies! M’agradaria compartir la meva experiència durant una setmana especial anomenada “Setmana SAE” amb vosaltres. Primerament dir-vos que han estat uns dies molt interessants, divertits i sobretot formatius per a mi.

La setmana va començar amb una conferència tipus “taula rodona”, on tres antics estudiants de magisteri a  Blanquerna ens van explicar la seva experiència un cop acabada la carrera. Em va semblar una gran oportunitat per als alumnes de primer curs, ja que gràcies a ells vaig poder fer-me una mica més a la idea de cóm serà la meva professió en un futur proper. Tots tres havien trobat ja alguna sortida professional (ja siguin substitucions o càrrecs fixes), i això em va donar esperança davant la meva inquietud constant sobre allò que ens espera un cop hàgim sortit de la facultat.

Dimarts a la tarda, vaig visitar l’escola Estel Guinardó amb tots els companys de seminari, on vam poder veure durant una hora les instal·lacions, la distribució acadèmica, l’estil educatiu utilitzat per professors i pares –cal destacar que l’AMPA i el professorat treballen en unió total -, i la visualització d’un Powepoint exposat per tal que entenguéssim millor la dinàmica i els objectius de l’escola.

Dimecres i dijous vaig realitzar les activitats potser més gratificants per mi. Consistia a anar a visitar una escola que ja se’ns era donada i, amb l’ajuda i col·laboració d’un padrí de tercer curs en el grau d’Educació Primària, viure l’experiència d’ésser mestre durant dos dies. Vaig assistir a l’Escola Lola Anglada (Tiana), una escola pública oberta des del març passat que es caracteritza per ser una escola verda, amb una sola línia per curs, on es treballen molt els valors i es dedica especial atenció a cadascun dels nens i nenes, valorant-los com a éssers únics amb capacitats per aprendre i tirar endavant.

Va ser una experiència realment enriquidora, que et respon a la pregunta bàsica que tot futur mestre es fa en algun moment: REALMENT VULL SER MESTRE/A? La meva resposta és clara: SÍ!!!

Em va sorprendre el fet que a gairebé tots els cursos les taules estaven disposades de manera especial: hi havia quatre taules grans on els nens i nenes seien mirant-se entre ells (en comptes de mirar cap a la pissarra), cada racó de la classe estava decorat (sempre amb alguna finalitat educativa), i hi havia pissarres digitals des de primer de primària! És increïble la capacitat que tenen els nens d’adaptar-se al món que els envolta, utilitzant gairebé a la perfecció aquestes pissarres (quan el primer cop que jo he tocat una pissarra ha sigut aquest any –fa dos mesos...-). Es tracta d’un grup dinàmic, on l’ordre és important, però el silenci i la disciplina no eren pas exagerades ni excessives (més bé tot el contrari), algo positiu sota el meu punt de vista.

Vaig agafar molt de carinyo a tots els alumnes amb els que vaig estar, vam riure, vam aprendre junts i vaig tenir l’oportunitat d’observar, que personalment penso que l’observació és un terme molt important a l’hora de realitzar aquesta professió.

Aquí us deixo unes fotos que demostren el que he dit abans:

Finalment, divendres vam presenciar una conferència sobre situacions que encara no m’havia plantejat; es tractava, pel que m’han comentat, d’un discurs sobre la manera de gestionar, dirigir i liderar en l’àmbit educatiu. Discurs interessant però no massa adequat pel curs en què ens trobem!